Vaga de tramvies

Dotze anys després de la implantació de la dictadura, exactament a primers de març del 1951, es va produir la primera contestació important contra el franquisme amb una vaga de tramvies que durant més d`una setmana va alterar profundament la vida de la nostra ciutat.

A la crisi econòmica greu que el país estava sofrint i al clima de precarietat laboral que mantenia en l`atur i la misèria a gran part de la població espanyola, s`hi va afegir la disposició del Govern de pujar el preu dels bitllets dels tramvies de 0,50 cèntims de pesseta a o`70...La reacció popular a Barcelona va ser unànime i encara que les autoritats del país van voler veure la mà negra del comunisme com instigadora principal de la "moguda", en realitat la protesta era una posició generalitzada de tota una societat que es sentia oprimida, humiliada i al límit de la seva capacitat de resistència.

Durant més d`una setmana els tramvies van circular buits per la ciutat, fent el seu itinerari habitual però sense ni una sola persona, mentres els carrers anaven plens de riades de gent a peu, cap a la feina. Altres es desplaçaven en bicicleta i uns pocs privilegiats ho feien en cotxes privats però d`us colecctiu...En aquells temps jo encara estava fent batxillerat i com anava a peu a l`escola, vaig ser testimoni de tan insòlit i meravellós espectacle de solidaritat ciutadana.

La manca de coordinació entre els caps del "Movimiento", la passivitat del que era llavors governador de Barcelona que es deia Baeza Alegria, i la forta oposició d`alguns elements del propi "sindicat vertical" van enquistar la situació fins al punt de forçar una rectificació de les autoritats que finalment van desistir de la seva intenció de pujar el preu dels bitllets. Tot un èxit de la resistència popular! Aquest moviment de solidaritat només es va produir a la ciutat de Barcelona com a premonició d`altres posteriors accions de contestació i protesta...