Anys difícils

Només començar el curs 51-52 va venir a l`escola un capellà escolapi a fer unes xerrades que ens van trasbalsar molt. Anavaven especialment dirigides a noies adolescents i pretenien ser orientatives per tal d`escollir camí i saber quina era la nostra vocació. Aquestes conferències per anomenar-les d`alguna manera, van provocar un autèntic daltabaix a l`escola i gairebé a totes nosaltres, sobretot per l`estil i les formes que el bon senyor va emprà. En aquells moments les reaccions varen ser molt diverses però la majoria de nosaltres va quedar amb una preocupant sensació d`angoixa, tristesa i sobretot confusió...Amb el pas del temps vaig anar veient les coses més clares i també vaig comprendre que la visió que ens va donar de l`amor i la relació de parella va ser clarament tendenciosa...pròpia d`una església grisa i repressiva. Coses de l`època!

El mateix curs, cap al mes d`abril va aparèixer per l`escola una monja nova, acabada de professar. La seva joventut i dinamisme ens van impactar molt. Ens donava la classe de literatura, ja llavors la meva assignatura preferida. Era físicament agradable i sobretot molt vital. Es va crear una aurèola de prestigi i admiració al seu voltant que va fer estralls entre les alumnes de l`escola, sobretot de batxillerat. Qui ha viscut l`ambient de les escoles religioses de l`època sap de què parlo i quins sentiments bullien dintre nostre en aquells anys adolescents de canvi, incertesa i repressió...

Així es va acabar una etapa molt important de la meva vida escolar de la que tinc bons i mals records. Va ser en aquell ambient tancat i repressiu on va despertar la meva sensibilitat, fet que em va fer sentir a estones molt feliç i pletòrica i en altres moments terriblement trista i desorientada. Vaig descobrir i conèixer l`amor i el desamor...però jo diria que encara no era massa conscient de res, més aviat vivia de sensacions...

Quant a les professores que vaig tenir al llarg del batxillerat, vull rendir un íntim homenatge d`afecte i admiració per la Dolors Meix, excel·lent persona i millor professional. Gràcies a ella vaig estimar el Llatí i en conseqüència tot el món de les Humanitats. Al principi em costava l`assignatura perquè, com ja he dit abans, la meva ment estava una mica descentrada i confusa i degut a això no treballava prou ni atenia degudament a les classes, però quan vaig dedicar el meu esforç i atenció a escoltar les meravelloses i claríssimes explicacions de la Meix vaig caure rendida a la bellesa i rigor dels textos llatins i al món clàssic en general pèrquè a més del Llatí també ens donava la classe de Grec.

Consideració a apart mereix una altra professora de molt bones qualitats didàctiques però de tarannà una mica difícil. Les seves classes eren profitoses i interessants però jo estava tota l`estona morta de por i ni gosava obrir la boca. Ens donava tota la part de Ciències, o sigui, les Matemàtiques, Física, Química i Ciències Naturals que era la seva autèntica especialitat. De totes maneres, tot el que jo sé d`aquestes assignatures li dec a ella que, com ja he dit, era molt bona transmissora de coneixements.