Anys difícils (continuació)

Aquell estiu varem llogar una casa a Palamós. Era una casa senzilla, típica de poble de pescadors que és el que era, en aquells temps, aquest poble de la Costa Brava. Tenia planta baixa i un petit jardinet al darrera. Els dormitoris estaven al primer pis. En conjunt la casa era correcta però feia olor a vell i rònec però a tots ens va semblar una meravella passar un mes prenent banys i gaudint per primera vegada de vacances a la platja. Encara que la casa estava molt neta, els mobles vells i els retrats dels avantpassats de la mestressa, que es trobaven por tots els racons de la casa, em feien una mica d`angúnia i aprensió...

Jo estava en plena crisi d`adolescència, carregada de sensacions estranyes i enyorances inexplicables. Vaig passar alguns dies que no m`adaptava i a més em sentia desplaçada doncs no tenia al·licients ni gent de la meva edat amb qui sortir i parlar...En aquells moments em vaig sentir francament malament fins a l`extrem que l`Angelina per indicació de la mare em va portar a fer una visita al metge de casa que estiuejava a Platja d`Aro. Jo havia perdut la gana i estava molt trista. Recordo que el metge va dir-nos que aquests eren els símptomes clàssics de l`enamorament. Però jo sabia que això no era exacte sinó que senzillament em sentia desorientada i fora del meu ambient.

Sortosament aquesta melangia va anar passant i vaig superar la situació com vaig poder. Em sentia bé a la platja, fent exercici, remant i nedant molt, fins a l`esgotament. L`exercici físic ha estat sempre per a mi una font d`equilibri. També em vaig refugiar en la lectura i en l`escriptura, i també passava estones jugant amb els meus nebots.

Ara penso, amb la perspectiva que dóna els pas del temps, que em sentia massa protegida i amb unes frustrades ànsies de llibertat...però objectivament cal dir que no em mancava res del que era i és essencial. En aquells moments no ho veia així i no em sentia compresa...Tenia ganes d`una altre tipus de vida. És cert que estava envoltada de molt d`amor però mancada de comunicació dins d`una família molt tancada. Potser ningú comprenia que jo tenia un altre edat i altres inquietuds que no podia ni explicar ni compartir amb ningú.