L`any 1956 va ser especialment important ja que vaig obrir els ulls per primera vegada a la realitat política del nostre país. Fins aquest moment havia viscut indiferent al fet polític, més aviat influenciada per la doctrina que es desprenia de les classes de "Formación del espíritu nacional"...i ignorant de tantes injustícies i arbitrarietats que es cometien per tot arreu. Va ser l`any que vaig despertar i començar a ser conscient de la situació de manca de llibertat que vivíem en aquest país. A casa no es parlava mai de política i a l`escola menys. Els grans de casa havien patit tant durant la guerra que els hi quedava un fons de por i rebuig a tota implicació política. Però, de cop tot va començar a bullir a la Universitat, com a reacció a la invasió soviètica a Hongria. Amb motiu d`aquest fet que la premsa franquista naturalment va capitalitzar a favor seu, es van organitzar unes reunions a a la Universitat, lògicament clandestines, per a informar-nos dels fets i a continuació prendre posicions d`adhesió al poble hongarès, oprimit pel totalitarisme, i, finalment, treure conclusions establint paral·lelismes entre el poble hongarès i el nostre poble igualment sotmès a un règim il·legal, prepotent i autoritari.

Així va començar a la Universitat de Barcelona una època convulsa, de vagues indefinides, reunions avortades i manifestacions al carrer, brutalment reprimides per la policia. En un principi els agents no entraven a la Universitat doncs era recinte tradicionalment sagrat, però la policia franquista aviat va rebre ordres d`envair les aules i els patis, interrompre concentracions i detenir els caps de la revolta, amb el consentiment del Rector Magnífic senyor Francisco Garcia Valdecasas.