Aquests fets que van començar el febrer de 1956 van derivan en una tancada multitudinària d`estudiants al Paranimf amb l`objectiu d`informar-nos de la situació d`alguns companys que ja havien est

at expedientats i també per fer-nos saber la dimensió que estava prenent el moviment d`estudiants que ja s`anava estenent per altres Universitats d`Espanya i també dins del món obrer amb més o menys intensitat.

Vàrem entrar a les onze del matí al Paraninf i, quan estàvem en plena reunió, per ordre governativa, la polícia va fer acte de presència, tanc

ant les portes de la gran sala sense deixar sortir a ningú. Així quedàrem atrapats sense remei fins no sabíem quan...Jo estava morta de por perquè encara no era ben conscient d`on m`havia posat. La meva formació política era nul·la ja que aquest tema era prohibit en aquella època i jo no m`havia plantejat mai encara cap més ideologia que no fos la religiosa...Jo estava molt angoixada per no poder avisar a la meva família del que estava passant i sobretot pel que pensaria la mare (que era molt patidora)enl veure

que eren més de les dues i jo no havia tornat a casa.

Sort en vaig tenir d`un bon company que estudiava arquitectura i ell va ser el que va anar a casa meva a avisar-los de la situació i donar-los una bona dosi de tranquil·litat. L`hi vaig agrair molt el gest.

Per fi, entre les quatre i les cinc de la tarda, ens van deixar s

ortir de la sala després d`entregar cadascú de nosaltres el carnet d`estudiant el que representava quedar marcats acadèmicament, ignorant a més les conseqüències que això podia comportar.