En aquells temps, com ja he dit altres vegades, no es parlava mai de política. Hi havia com una por reverencial per qualsevol tipus de debat polític. L`única cosa que havia sentit a dir és que Franco ens havia alliberat de la guerra i això sol ja l`eximia de tot error o injustícia que podia cometre...
Després vaig anar sabent que Franco no ens va salvar de cap guerra sinó que al contrari ens va empènyer a una guerra que només li interessava a ell i a uns pocs més.
Jo estava molt espantada per tots els fets de la Universitat i sobretot patia per l`esbroncada que m`esperava quan arribés a casa si és que arribava...
Aquests fets van desencadenar una sèrie d`accions repressives: tancada idefinida de la Universitat, estat d`excepció a tot el país i silenci per tot arreu. Tots callats a casa i a esperar.
Per fi, es va obrir la Universitat a primers de maig o sigui que havia estat clausurada gairebé tres mesos...amb la corresponent pèrdua de classes. Tots els estudiants fitxats vàrem haver de passar la humiliació de retractar-nos davant de les autoritats acadèmiques que es trobaven dins del Deganat per rebre" les nostres excuses". Per cert, la majoria de professors estaven d`acord amb nosaltres però els hi va tocar fer el trist paper de censors obligats...Amb aquesta absurda cerimònia es va donar per resolt el problema... de la revolta d`estudiants de l`any 56.
Els caps de la moguda van ser expedientats i expulsats a altres universitats, sobretot molts van anar a parar a La Laguna, a les Illes Canàries.
Però aquesta nova demostració de força i autoritat per part del govern no va fer més que blanquejar la situació de cara a la galeria perquè la llavor de la denúncia i contestació començava a ser ja imparable.
Hola Mercè,
ResponEliminaGràcies per explicar la teva història. La nostra història.
Una forta abraçada,
Olga