L`Octubre de 1958 va morir el Papa Pius XII i va ser escollit, contra tot pronòstic, el cardenal-patriarca de Venècia, Àngelo Roncalli que va adoptar el nom de Joan XXIII.
Aquesta elecció va commoure tota l`església perquè encara que era un desconegut per gairebé tothom, molt aviat va donar mostres de gran personalitat dins del seu tarannà de capellà de poble, humil i serè, i fins i tot una mica pagerol. És evident que va infondre aires de renovació i canvi que van anar calant de mica en mica en totes les comunitats cristianes.
Com a primera mostra de voluntat de diàleg entre l`església i el món, va convocar immediatament el Concili Vaticà II que entre altres aspectes volia fer prioritària la necessitat d`apropar el missatge evangèlic al món dels seglars, creients i no creients. També el concili va renovar molts aspectes de la litúrgia, suprimint el llatí com a llengua universal des de temps immemorial, substituint-lo per les llengües pròpies de cada poble o comunitat. Igualment va alleugerar la duresa de la penitència quaresmal en relació a l`abstinència i dejunis, va acabar amb el mal costum d`adquirir les "Butlles" que eximien als fidels dels sacrificis quaresmals... en definitiva va intentar humanitzar la fe convertint la vida cristiana no en un esclavatge sinó en una alliberació per a l`esperit.
Varen ser uns anys d`eufòria espiritual però racionalitzada.Les esglésies es varen omplir de joves amb inquietuds i ideals que buscàvem una resposta i una sortida a la immensa frustració política i social que tots estàvem patint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada