Inici de la meva vida a l'Institut

A finals de setembre del 76 vaig anar a veure a una amiga meva que ja feia uns quants anys era catedràtica de Ciències Naturals a l`Institut Sant Josep de Calassanç de Barcelona. Jo estava molt cansada d`exercir a l`escola privada religiosa o laica. Els horaris eren molt esgotadors, havia de donar diverses matèries i patir a vegades un direccionisme molt asfixiant.

Quan jo li vaig comunicar el meu interès i il·lusió per entrar a l`ensenyament públic em va dir que li agradaria molt que jo entrés a l`Institut però que suposava que en aquelles dates ja tindrien el quadre de professorat cobert i tancat.

Sortosament ja m`havia desprès de les dues escoles religioses per a dedicar-me exclusivament a l`assessorament pedagògic d`una escola activa que feia uns quants anys havíem creat una amiga meva que era mestra i jo. (Quan vaig acabar la carrera de Filología, vaig fer l`especialitat de Pedagogia).

Aquesta escola, ubicada al barri de Sant Martí, tenia molt bons objectius però també molts problemes com totes les escoles d`aquestes característiques en aquella època, perquè volíem fer una escola de qualitat però no teníem cap ajuda i era molt difícil sostenir-se només amb les quotes de les famílies que no cobrien ni molt menys les despeses necessàries per mantenir el perfil d`escola que nosaltres desitjàvem.

En mig de tota aquesta problemàtica, el dia 23 d`octubre, em va trucar per telèfon el cap d`estudis de l`Institut per oferir-me treball. Jo vaig acceptar immediatament i mai oblidaré el goig interior que en aquells moments vaig sentir. És evident que representava per a mi un repte que m`impressionava molt però al mateix temps m`atreia poderosamente.

Així em va començar una nova vida, el canvi que desitjava...

Els matins treballava a l`escola i a les tardes a l`Institut. El primer any va ser molt dur perquè treballava moltíssimes hores, des del matí fins les deu del vespre, però jo estava molt feliç perquè l`ambient entre els professors era magnífic. Tots érem interins i havia un clima de companyonia que jo desconeixia...

Recordant aquells primers mesos de la meva vida a l`Institut, descobreixo que allà vaig començar a gaudir del meu treball, vaig obrir-me a un cercle social més ampli i alliberador perquè vaig experimentar per primera vegada una sensació de llibertat interior que mai havia sentit i un clima de respecte per part de tothom que em resultava nou i insòlit.

Al cap de dos anys es van convocar oposicions , les vaig treure i allà em vaig quedar fins que em vaig jubilar. Vaig haver de deixar l`escola, però amb la satisfacció de que ja havia deixat de ser privada i com tantes altres havia passat a ser pública, depenent de la Generalitat.