dimarts, 21 de febrer del 2012

A finals de maig vaig agafar una insolació potser perquè havia jugat moltes hores al jardí sense protecció. Em vaig enfebrar molt i el doctor quan em va visitar em va detectar un problema cardíac. La mare es va espantar molt i per estar més segura em va portar a la consulta d`un altre metge que malauradament va confirmar la malaltia. Aquest metge em va explorar el cor a través d`un electrocardiograma i una sèrie de proves que van concluir amb un diagnòstic una mica preocupant. Tenia una insuficiència cardíaca a causa del mal funcionament d`una vàlvula. La mare estava molt angoixada i plorava pels racons...Els metges reunits van arribar a la conclusió que tot això em venia com a conseqüència d`una mala operació d`amígdales que m`havien practicat quan tenia 7 anys. Deien que m`havien quedat unes restes al coll que s`havien infectat i em produien aquest mal funcionament del cor. El seu consell era que així que acabés les classes iniciés un llarg periode de repòs absolut al llit durant tres mesos sense llevar-me per res. Estava previst que després d`aquesta llarga temporada de descans em practicarien una segona operació d`amígdales per a eliminar aquests elements que m`estaven infectant la sang. Així doncs em vaig posar al llit el dia 13 de juny i no em vaig llevar fins el 18 de setembre, dia que em van operar.
Així de trist va ser el meu últim estiu a la torre. Era per a mi un autèntic suplici veure el jardí des del llit i no poder baixar-hi a jugar, passar els càlids dies d`estiu sense moure-m del llit. Vaig començar a conèixer el que era la depressió i a sentir la melancolia d`una adolescència precoç.
L`amor que m`envoltava i els llibres em van ajudar a soportar la dura prova que vaig haver de viure als onze anys. Em passava les hores dels dies llegint, molts llibres els rellegia diverses vegades. Es pot dir que aquella època d`immobilitat forçada em va servir entra altres coses per apassionar-me per la lectura.
Van passar els dies i jo vaig anar millorant ostensiblement. Quan vaig acabar el temps de repòs em van tornar a operar i sortosament, segons van dir els metges, vaig quedar totalment curada.

2 comentaris:

  1. Quina coincidència, jo als 11 anys també vaig estar molt greu i durant 50 dies vaig estar fent llit.
    Et felicito per les imatges aconseguides publicar al bloc

    ResponElimina